Qui és l’Escarabat?
L’Escarabat, Associació de Narradors Oral, va ser
fundada l’any
L’associació vol donar continuïtat
a un fet que es donava ocasionalment, això és, la narració de contes per a tots
els públics i la creació d’espectacles teatrals. Amb el temps també s’han
afegit al projecte altres activitats culturals i lúdiques com les de clown,
màgia o exposicions temàtiques; activitats avalades per la seva
professionalitat.
La majoria de les seves propostes tenen la narració oral com a punt de
partida, en un intent de recuperar i dignificar aquesta activitat artística i
de transmissió cultural, i adaptar-la als nous temps. Les sessions de contes i
espectacles de petit format van dirigides a tots els públics.
Aquí teniu un resum del
que vam veure els alumnes de 3r d’ESO el dia tretze de gener a l’àgora de
l’institut i que personalment pensem que va estar molt bé, però com tot, a
alguns els va agradar molt i a altres no tant. A continuació teniu una petita
explicació extreta d’internet (www.escrabat.com), del que és l’obra:
“Llir entre cards” és un espectacle de petit format, una sessió de contes medievals dramatitzats i adaptats a les exigències del públic juvenil. La diversió no ha de fer perdre el rigor però el rigor pot esdevenir estèril sense un punt de diversió. Un equilibri difícil que es resol perfectament en aquesta divertida obra.
L’espectacle recrea fidelment el
vestuari i l’esperit de l’època medieval. Amb un ritme àgil i divertit, i un
vocabulari un xic descarat, pretén acostar la literatura medieval als més
joves.
La història té com a punt
de partida la inversemblant aparició de dos joglars en ple s.XXI! Després d’haver-se quedat congelats
tots aquests anys als Alps Francesos..., Ursus i Bouí, mancats d’aptituds
i ganes per a exercir qualsevol treball remunerat, es dediquen a narrar històries
de la seva època, d’autors tan destacats com Don Juan Manuel o Eiximenis,
i reculls de contes com els Flabiaux o el Decameró. Finalment assistirem a
una hilarant subhasta de relíquies autènticament falsificades! 
L’obra es divideix en tres històries:
1a. La primera tracta d’homes molt avars que es troben amb un sant que
els diu que els concedirà un desig a un
dels dos i que al seu company li donarà el doble i, perquè no tingui més que
ell un diu que s’estima més estar sense
un ull per tal que l’altre es quedi cec.
2a. El segon capítol tracta sobre un home que vol aprendre arts
nigromàntiques i gràcies a això es converteix en papa de Roma però no vol donar res al seu mestre. I al final
s’esbrina que tot ha sigut un encanteri del nigromant per a saber a través
d’una visió del futur si trauria alguna cosa de profit d’aquest home i, com no
en treu benefici, l’home es queda sense
res.
3a. L’últim relat explica la vida d’un home que per voler que el seu fill
tingui una vida de castedat i celibat purs li comença a dir que la gent té raó
perquè el nano sent que les dones són dolentes i llavors per fer cas a aquesta
teoria es fiquen en un embolic.
Finalment subhasten una sèrie
d’objectes de la cristiandat com capses de puros del crucifix de Jesucrist.
Aquí teniu la crònica dels fets:
<<Els dos homes en una mirada curiosa van mirar el
públic ansiosos de trobar un somriure quan el públic va ser qui se’ls va mirar
res convençuts i cansats de les “entretingudes” classes que els havien ofert
els nostres professors les hores anteriors.>>
Fotografia extreta d’internet, d’una de les actuacions.
Una vegada feta la presentació, els dos joglars, van començar a explicar
les seves històries amb molt d’humor i d’entusiasme, com creu l’Andreia Macedo:
“S’han posat bastant en el paper,
ho vivien”. Els homes
explicaven les seves històries sempre amb un toc humorístic i comparant-les amb la
realitat, (fins i tot deien que havien arribat a la nostra època perquè havien
estat congelats...) cosa que a la gent li agradava i somreia. En general,
els agradaven bastant les històries, com diu el Pablo Redondo: “L’escena que em va agradar més va ser quan
els homes volien agafar les nenes del públic”. Però a altres persones no els feien molta gràcia o no els agradava l’obra: “Faltaven personatges i l’escenari estava incomplet”.
<<Començaren a explicar les seves
històries, divertides segons les riallades que llançaven alguns alumnes i,
potser els faltava una mica més
d’enginy, per
altres interessats a saber només el final i així saber-ne
tota la història>>
Entre totes les històries i gestes que van anomenar ens centrarem en les més interessants i més properes a la nostra realitat, als nostres ulls.
<<Els homes començaren a parlar mentre oferien una
bona actuació...>>
-Escolta papa, ¿tu
creus que el cos del nostre Jesucrist val tant com un McMenú?
-No, home, que aquí ens
donaven un dos per u.
Alguna vegada heu sentit
res de semblant? No? Doncs frases divertides com aquesta n’hi havia bastants,
però tot i l’humor els personatges no s’allunyaven del seu estil medieval i
culte.
L’obra va acabar
amb les rialles del públic i un aplaudiment. Al cap d’uns dies vam entrevistar
diverses persones, entre elles un professor, en Josep Maria, i altres alumnes
que feien declaracions com aquestes: “Em
va agradar, al principi va ser infantil i el decorat no era bo, però va estar
bastant bé.”
O opinions contrastades com aquesta del David Aguilera: ”No em va agradar, hi havia coses divertides, però l’obra en sí no era molt original”. O la del Víctor Cendón: “No em va agradar, des del primer moment no hi vaig parar atenció”. Però tot i així a la gent li va agradar bastant.
A continuació us presentem l’entrevista al professor de català
Josep Maria:
- Què et va semblar
l’obra?
“
Molt interessant, molt amena, i adient per a alumnes de 3r d’ESO que ja
estudien literatura catalana.”
- Què canviaries de l’obra?
“ Poca cosa, potser alguns passatges de 
L’Àgora de l’IES MARINA
temàtica excessivament religiosa, no perquè no siguin interessants, sinó perquè estaven una mica allunyats del públic.”
- Què penses dels
personatges?
“ Els personatges estan molt ben trobats i es complementen a la perfecció.”
- Com creus que va
reaccionar el públic?
“Molt bé, i més sense saber amb què es
trobarien.”
- Si tu fossis
l’actor, què sentiries?
“Angoixa per no saber com poden reaccionar,
però miraria d’atreure el públic i que es posés dins de l’obra.”
- Creus que el
públic aprecia el que és el teatre, vas notar que a la gent li agradava o
no?
“ En
general crec que sí, i en concret els alumnes que van anar a veure l’obra s’ho
van passar molt bé.”
Enquesta de valoració de l’obra.
Senyores i senyors! Homes i dones de la vila! Nobles i
cavallers! Burgesos i burgeses! Leprosos! Mancs! Malalts d’amor i enamorats del
sotaventre! Sieu tots benvinguts a una sessió màgica, única i irrepetible de
les històries més meravelloses de tota l’era medieval!