QUAN SONEN LES CAMPANES

Sonen les campanes,

veus d’homes cridant.

I sonen les campanes,

i moren les esperances.

I sonen les campanes,

el dia ha arribat.

I sonen les campanes,

moriran tots aviat.

I sonen les campanes,

maleït so nefast.

I sonen les campanes,

no moriré sense haver lluitat.

I sonen les campanes,

al fang cauen els amics.

I sonen les campanes,

morir és el seu destí.

I sonen les campanes,

moren tots els soldats.

Ja no sonen les campanes,

ningú queda per tocar-les.

Llàgrimes que banyen

el rostre d’un desconegut.

A qui li interessa, a qui li importa

que jo hagi fugit com un covard?

Del fragor de la batalla.

Artur Rodríguez

Poesia Catalana. Categoria A