UN DIA AL MUSEU DE LA CIÈNCIA

 

El divendres  4 de març vam anar al Museu de la Ciència de Barcelona.

Quan arribàrem, només entrar ja es veien les “equacions de la natura”: el primer indici que érem en un museu destinat a la ciència. Abans de visitar-lo, vam sortir a una mena de plaça interior per esmorzar, ja que a dins no es podia menjar. A dos quarts d’onze vam poder-hi entrar. Vam haver de baixar un parell de vegades unes escales mecàniques per poder arribar a la planta on hi havia l’exposició.

Aquesta planta estava dividida en quatre parts: els Iguanodons, la Sala de la Matèria, el Mur geològic i el Bosc inundat.

L’objectiu de la Sala de la Matèria és que els visitants del museu comprenguin què va passar des que aparegué la primera partícula fins a l’aparició de l’ésser humà, aquesta sala estava dividida en unes altres quatre parts: Matèria inert, Matèria viva, Matèria intel·ligent Matèria civilitzada.

 

Matèria Inert

Aquí comença la història, en els orígens de l’Univers, fa uns 13.700 milions d’anys. Durant gairebé 10.000 anys només existia matèria inert. La zona de matèria inert s’ocupa de l’origen, l’evolució i les lleis de la matèria anteriors a la vida.

La matèria, l’energia, les ones i la llum són els protagonistes d’aquest espai, on es repassen algunes de les lleis fonamentals que regnen a l’Univers.

Uns exemples dels experiments que hi ha en aquest espai són tot tipus de fenòmens atmosfèrics, com el “tornado”; la inèrcia, la caiguda lliure i el moviment de rotació de la Terra amb un pèndol, que, situat en un pol terrestre, trigaria un dia a fer una volta completa (360º). A mesura que s’aproximés a l’equador, trigaria cada vegada més temps. Així és que des de la nostra latitud, el pèndol triga 36,6 hores en donar una volta completa. Si fóssim a l’equador el pèndol no giraria.

També vam veure una esfera de plasma, una esfera plena d’un gas en un estat plasmàtic, un estat de la matèria en què els àtoms han perdut gran part dels seus electrons. Per fer-ho han sotmès el gas a baixes pressions i després han aplicat un voltatge molt elevat que produeix petites descàrregues elèctriques. Quan algú toca l’esfera, els electrons lliures són atrets pel seu cos. Aquest estat de la matèria és freqüent en cossos a altes temperatures, com els estels o el foc.

 

Matèria viva

En aquest àmbit es tracta l’origen de la vida, com ha evolucionat i les diferents formes dels éssers vius per adaptar-se. En aquest espai la genètica i la biologia són els protagonistes, que intenten donar resposta a una sola pregunta: Com va començar la vida?

En aquest espai tenen especial importància les columnes de Winogradsky, uns ecosistemes en miniatura que es caracteritzen per la gran diversitat d'organismes que hi habiten. Una de les columnes representa com era la vida a la Terra fa uns 3.500 milions d'anys, quan encara no hi havia oxigen a l'atmosfera; una altra representa un ecosistema en el qual ja hi havia la presència d'oxigen gràcies a unes bactèries que el produïen. La colonització de terra ferma tracta de les principals adaptacions que van haver d'experimentar els peixos per poder sobreviure fora de l'aigua.

 

Matèria intel·ligent

En aquest espai hi havia una gran quantitat de fòssils d'éssers que van viure fa milers d'anys. Aquí es mostren les adaptacions que han hagut d'experimentar els diferents organismes per poder sobreviure als constants canvis que es produïen en el seu entorn. Una altra secció d'aquest espai està destinada a la neurologia.

 

Matèria civilitzada

Aquest espai tracta, exclusivament, dels éssers humans, de com han aconseguit sobreviure i de com han accedit al coneixement que ha permès el naixement de la cultura i la civilització.

En aquest espai en mostra tota la història dels éssers humans, com caminaven amb les potes posteriors, el llenguatge, les eines, l'agricultura, l'escriptura i l'alfabet.

Uns dels experiments més representatius són una exposició sobre eines de pedra, com era una llar neandertal, un enterrament neolític, pintures rupestres, mostres d'escriptura...

També hi ha uns quatre o cinc homes d'aquella època representats a mida real.

El Bosc Inundat

Aquest espai intenta reproduir les condicions de vida en plena selva de l’Amazones.

Hi ha un riu amb gran quantitat de peixos, caimans i altres animals marins. També hi ha una anaconda, granotes i tortugues. Aquí dins pots notar la xafogor i la humitat de l'autèntica selva amazònica.

 

Mur geològic

Aquesta exposició ens permet apropar-nos a les formes i estructures de la Terra que han anat variant a causa de l'acció del vent, l'aigua, volcans...

En el mur hi ha col·locades set estructures geològiques diferents per saber què va ocórrer en diferents llocs del planeta.

Pissarra

Els continents es mouen, xoquen i poden desaparèixer. Aquest tipus de roca té uns 450 milions d'anys i fou enterrada a uns 11 quilòmetres de profunditat. Molt dura i densa, forma part del sistema cantàbric i els seus plecs són conseqüència de la col·lisió entre dos continents.

Sals potàsiques

Aquesta peça és una de les més espectaculars. Es trobà a 800 metres de profunditat en una mina. El xoc que va donar lloc als Pirineus motivà el plec d'aquestes sals.

Arenoses

La roca pot esdevenir un sediment. Sobre un gran estrat es veu la divisió de la roca en blocs. El tall forma part d'una muntanya plena de blocs que es desprenen per l'erosió.

Barbes glacials

Aquesta mostra és un clar exemple de sediments dipositats als llacs glacials. Té uns 260 milions d'anys d'antiguitat.

Calcacerenites

Només té uns 40.000 anys d'antiguitat. Es tracta de dunes fòssils formades per grans de carbonat càlcic.

Gredes volcàniques

Aquesta peça prové del Croscat, un volcà inactiu de la Garrotxa. La roca està formada per fragments molt irregulars que canvien de color, del negre al vermell.

Calcàries fallades

Aquesta roca té uns 2 milions d'anys d'antiguitat. La roca està plena de falles i es formà a partir de sediments dipositats al fons d'un llac.

 

 

Iguanodonts

A l'exposició sobre els iguanodonts es podien veure fòssils, figures d'argila que reproduïen com eren en realitat, i les notes dels primers descobridors dels fòssils.

 

Planetari

Per acabar la sortida vam anar al planetari, on ens van posar una projecció que durava mitja hora. A la projecció s'explicava l'origen de l'Univers, l'aparició del diferents astres, com es va formar la vida, i una amplia explicació sobre les constel·lacions i les estrelles que veiem des del nostre planeta.

 

Ens va agradar molt aquesta sortida, sobretot el bosc inundat i el planetari. La veritat és que repetiríem l'experiència una altra vegada.

 

Lídia Navarro, Ana María Martinez, Lázaro Márquez

4t B E.S.O.