LA VANGUÀRDIA A L’ESCOLA

El diari La Vanguàrdia ha convocat en aquest curs escolar la seva 5è edició dels premis “La Vanguàrdia a l’escola” Aquesta cinquena convocatòria de premis anava adreçada a l'alumnat que cursa el Primer cicle de l'Educació Secundària Obligatòria.

Amb aquest premi es pretenia fomentar l’interès per la premsa escrita, la cultura i l'actualitat en les escoles i entre l'alumnat d'una manera amena i pràctica. La Vanguàrdia va enviar un exemplar del seu diari per a cada alumne participant des del dia 13 d'octubre fins al dia 3 de desembre del 2004.

Els alumnes havien de redactar cartes al director comentant aquelles notícies d’actualitat que els havien cridat més l’atenció.

Des del nostre centre vam enviar quatre cartes i es va triar com a carta seleccionada la que us presentem tot seguit. Podeu consultar les cartes premiades, les cartes del nostre centre i totes les cartes participants de Catalunya a l’adreça

http://www.lavanguardia.es/public/web/51165015829.html

http://www.lavanguardia.es/lvescola/51165454725.html

Van guanyar les cartes titulades “Tria la teva solució” de l’Escola Pia d’Igualada sobre el tema del “bullying” i “Una simple suma” que tracta sobre el civisme del Centre Jesús Salvador de Sabadell. Malauradament nosaltres no vam guanyar cap premi, ens queda la satisfacció d’haver-hi participat. Potser un altre any.

A continuació us presentem la carta participant al concurs i seleccionada des del nostre centre

ALERTA PELS ANTIDEPRESSIUS EN JOVES

La Vanguàrdia a l’Escola - 01/12/2004 - 09.56 hores

A l’edició de LA VANGUARDIA del 27/10/04 a la pàgina 31 la notícia amb el titular “Alerta por los depresivos en niños” ens ha cridat força l'atenció.

La notícia informa especialment de l'ús i abús d'una mena de medicaments que anomena SSRI utilitzats en nens, joves i dones embarassades i dels riscos que comporta la utilització d'aquests medicaments. Alguns de nosaltres no sabíem que els joves de la nostra edat poguessin prendre aquests tipus de medicaments.

Nosaltres no som metges i no podem valorar objectivament la conveniència o no de receptar aquests medicaments, però sí que creiem que no sempre tots els problemes dels joves s'arreglen amb medicaments antidepressius. D'altra banda tenim la impressió que sovint els metges els recepten fàcilment perquè veuen que, un cop l'adolescent s'ha pres aquests medicaments, el problema està aparentment arreglat.

Estem totalment d'acord, com diu l'article, que s'ha de recórrer a la psicoteràpia o a altres estratègies abans de receptar psicotròpics. Cal anar a buscar l'arrel del problema per solucionar-lo i no únicament posar-hi pedaços i "domesticar" l'adolescent que els pren amb aquests medicaments.

I on es troba l'arrel del problema? Probablement a molts llocs. De vegades a l'institut se'n riuen d'alguns companys, li fan la vida impossible, li insulten o bé passen totalment d'ell o ella. D'altres els pares treballen massa hores i no poden estar per tu. També passa que ens han omplert tant el cap que hem de ser prims/es i maques que al final ens ho acabem creient, i sinó ho som ens sentim molt malament. Hi ha companys que vénen d'altres països i han hagut d'assumir molts canvis amb molt poc temps. Potser en el fons de tot això el que hi ha simplement és que de vegades ens trobem sols.
Nosaltres no sabem si hi ha companys nostres que prenen aquests tipus de medicaments, encara que sí que sabem que alguns han necessitat anar a psicòlegs o psiquiatres. No ens agradaria pensar que els especialistes els han resolt els seus problemes únicament amb medicaments.
D'altra banda l'article també comenta l'efecte que aquests medicaments poden tenir en el fetus si el pren una dona embarassada o bé si els pren un nen. A nosaltres ens agradaria saber quins efectes pot tenir en un adolescent que encara no ha acabat de créixer i que ha de fer cada dia un esforç intel·lectual. Sembla que podria passar que el cervell no s'acabés de desenvolupar correctament i que tota la seva vida fos dependent dels antidepressius. Si això fos veritat seria molt greu perquè crearíem un nou problema.
Nosaltres pensem que el primer pas a fer quan un adolescent té problemes és parlar: parlar amb els pares, parlar amb els professors, parlar amb els metges, parlar amb els amics i amigues (bé, això ja ho fem), parlar amb qui sigui. Per això necessitem que tothom ens escolti : pares, mares, professors, metges, amics ....i que entenguin la nostra manera de demanar ajuda. Segurament aquesta no és l'única solució per a determinades malalties, especialment malalties greus, però probablement ajudarà a solucionar problemes més lleus. Creiem, doncs, que sempre que sigui possible, caldria evitar prendre substàncies que afebleixen o anul·len les persones.

Gema Ruiz, Montse Barea, Daniel Marín, Adrián Mínguez i Ivanna Melnyk