HOW CAN I LEARN TO WRITE
ENGLISH?
Com tota la resta de
professorat de llengües estrangeres, estem sempre pensant què podem fer perquè
els nostres alumnes aprenguin sobretot a escriure i no s’avorreixin massa
fent-t’ho.
Un altre dels nostres problemes, almenys si parlo de mi mateixa, és com donar tot tipus d’explicacions, consells, o ordres fent servir la llengua anglesa com a llengua vehicular.
L’altre problema, no precisament el menor, és com fer que els alumnes facin servir ells mateixos aquesta llengua anglesa d’una forma més quotidiana.
L’estiu de 2004 vaig fer un curs molt interessant a INTERNATIONAL HOUSE sobre les “Noves tecnologies a l’aula” i quan aquest curs es va acabar, vàrem sortir amb moltes noves idees al cap. El problema era com fer-les possibles a la realitat de les nostres aules.
Tot donant-li voltes,
vaig decidir fer una comunitat de veïns formada per tot tipus de personatges.
El primer que vàrem fer va ser deixar que els alumnes triessin els personatges: com veureu, tant podien ser joves, nens, adults o fins i tot de la tercera edat. Un cop triats i amb noms inventats, vàrem formar un grup de treball a través de YAHOO.COM de manera que poguéssim comunicar-nos entre tots sense haver d’enviar emails individuals. Jo demano la redacció que m’han d’enviar donant totes les explicacions que crec convenients sempre en anglès i els alumnes poden fer-me totes les preguntes que desitgin sempre i quan estiguin redactades en anglès. Poso una data de lliurament i espero que les redaccions m’arribin. Un cop m’han arribat, i sempre utilitzant la xarxa, les llegeixo i subratllo les paraules o expressions que considero equivocades.
Al final els explico el perquè poden estar equivocades, dient-los si és una errada de temps verbal, d’ortografia, de vocabulari, etc. i els la torno perquè siguin els mateixos alumnes els qui facin la correcció i me la tornin a enviar. El fet de treballar en grup fa que qualsevol altre alumne pugui ajudar a corregir la redacció encara que no sigui la seva.
Els alumnes han hagut de construir-se les
seves vides depenent del seu personatge i per tant han hagut de posar-se a la
pell d’una mare divorciada, d’una persona retirada o fins i tot a la d’un pare
amb una filla adolescent insuportable.
Això ha fet, jo crec, que hagi estat una activitat força divertida o si
més no, fora de la rutina típica de les compositions.
Per fer-vos-en una
petita idea, aquí he escollit un parell d’aquestes redaccions per veure fins on
arriba la seva imaginació i, perquè no, per veure també el seu grau de maduresa
a l’hora d’escriure en una llengua estrangera com és l’anglès.
Teresa Zueras
Departament
de Llengües Estrangeres
MY STORY
Now, I'm
going to speak to you of what I have done in my life until now.
I was born the 9 of November of
My parents say,
that when I was baby, I was very calm. My childhood was very beautiful, and I
was very happy. I would like to return to my adolescence! I feel that I become
old, hehehehehe...
Now, I'm 31 years old and the luck
couldn't be better,
I have a beautiful family, I'm very happy with my work, what plus can I
request?
A moment that I won't forget it was when in a
concert I knew my girlfriend, I fell in love with
her. The first time that we lived
together, we went to have dinner in a romantic restaurant., later we went to a hotel to spend the night, and...what happened? Later we decided to live together, and to
have a son. Thomas, my son, is very special for me.
Now, I see my family twice a week, weekend, because every
week I'm in a new place for the concert.
Well, I'm going to sleep,
BYE BYE …
THIS IS ME
Hello! My name is Marisa Milà Borginni, and I'm a
pensioned. Well, I’m pensioned now, when I'm 69 years old, but when I was
younger than now I was an actress(but before I was a
show woman). I was born in
I’m widow, because I killed
my husband one day with a cured ham’s bone, and, then, I put it in the soup.
I’m thin and my stature is normal.
My hair is short and chestnut, and my eyes are greenish.
I have a son and a daughter. My son, Marco, lives in
About me I think that I'm
expressive, intelligent, cheerful and imaginative. My hobbies are books , cinema, music(I love Jose Luis Perales!)...Well,
and now my hobbies are the bingo, the excursions with the inserso, Parcheesi, cigarettes and chinchon . I love paintings
and architecture. My favourite painter is Dalí, and
my favourite architect is Gaudí. But my real passion
is the theatre. Usually I went to the theatre every Friday, but now I
don't usually go.
My life is very exciting.
I'm not sad because I'm pensioned like other people, I'm
happy because I'm a pensioned! I'm not working! I'm very happy with
my life now, I'm never bored!
But still I have a dream. I dream
that one day I will go to "
